Que no,
que moltes gràcies, però no cal.
No necessitem un dia internacional de la nena i la dona científica
per aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència,
per aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les nenes i dones.
Per AIXÒ,
necessitem que no ens infravalorin, ens invisibilitzin, o ens facin callar,
que no ens ignorin, ens mirin amb condescendència o paternalisme,
que no ens facin creure que la ciència no és per a nosaltres.
Que no ens deixin expressar-nos, escollir i lluitar per allò que volem.
Necessitem referents que ens inspirin i ens conmoguin.
I, sobretot,
necessitem que reconeguin els nostres potencials des de petites,
que ens donin suport, ens motivin i ens creguin (de veritat),
que confiïn en nosaltres,
que ens escoltin, ens tinguin en compte,
que ens reconeguin, ens admirin, i ens donin el lloc que ens correspon
en funció de les nostres capacitats i del nostre treball.
Necessitem que ens tractin com a estudiants i professionals qualificades
i ens remuneren justament per això.
I que ens deixin en pau,
que ens deixin ser la nena o la dona que ens doni la gana de ser!
Només és AIXÒ necessari.

Acabem amb la «imatge de torn» per amenitzar aquest dia de celebració.