La Diabetis mellitus és una malaltia tan antiga com la nostra civilització. Els fets destacats en la seva història són nombrosos. Al llarg del temps, l’observació, l’experimentació i la investigació al voltant d’aquesta malaltia han estat dutes a terme per científics, alguns dels quals han transcendit a la posteritat.
Entre ells, Frederick Grant Banting i John J. R. MacLeod van ser guardonats el 1923 amb el Premi Nobel de Medicina pel descobriment extraordinari de la insulina, un fet que va marcar un abans i un després en el tractament de la diabetis i, en general, en el camp de la medicina.
A partir del discurs que Banting va pronunciar durant la cerimònia dels Nobel, i a través de les seves paraules, reconstruirem la història de la diabetis. Des de l’observació dels símptomes més evidents, passant pel diagnòstic i la formulació d’hipòtesis, per l’experimentació, pels èxits i els fracassos, en l’intent últim de comprendre l’origen d’aquesta malaltia i trobar-ne una cura.
La història de la diabetis no és altra cosa que la història de la ciència, la història d’una autèntica aventura. El científic, en totes les seves expressions, ha estat i continua sent un veritable explorador a la recerca del tresor.
En definitiva, en aquesta aventura sense límits, volem retre homenatge a tots aquests exploradors que es van lliurar en cos i ànima a la recerca del tresor: el coneixement, la comprensió d’aquest complex i borgià trencaclosques que és la vida.
