Com ens comuniquem amb els altres? Què és el llenguatge? Com es desenvolupa aquesta capacitat al llarg de la nostra vida? I què fer quan aquesta capacitat es veu comprometuda?
Som éssers socials i el llenguatge sembla haver sorgit de la nostra necessitat de relacionar-nos amb l’altre. El llenguatge és una característica distintiva de l’ésser humà i l’evolució ha dotat el nostre cervell per desenvolupar aquesta capacitat al màxim i facilitar la creació i l’establiment de les nostres complexes societats.
Però la nostra capacitat de comunicar-nos va començar fa milions d’anys, molt abans que el llenguatge, a través de la gestualitat, els sons, l’expressió corporal. Un tipus de comunicació que encara avui constitueix més del 70% de les nostres habilitats comunicatives.
La comunicació no verbal va més enllà del llenguatge i de l’intent d’enfatitzar el que diem. És també un poderós canal de comunicació que permet expressar el que ens commou més enllà del significat de les paraules. Transcendeix etiquetes i categories i ens fa lliures per expressar el que som en essència. I aquí s’obren infinites possibilitats: tot allò que pot ser percebut pels nostres sentits i pot ser transmès a través del nostre cos, serveix.
